Els darrers deu anys s'han multiplicat els espais específics sobre diversitat cultural i immigració a les graelles de televisions i ràdios d'àmbit local i nacional. Gran part d'aquesta producció audiovisual està recollida al Fons Documental que tenim a disposició d'investigadors i professionals de la comunicació i que ja està conformat per més de 300 produccions audiovisuals comptant tots els capítols disponibles d'alguns programes de llarga trajectòria.

Entre els programes que hem recollit destaca la diversitat que hi trobem i que és una de les particularitats del Fons Documental. En primer lloc, alguns d'ells són produccions de televisions i ràdios mentre que altres són treballs d'associacions, productores i institucions catalanes. Divergeixen, també, pel que fa a les trajectòries: alguns dels programes recollits han estat a la graella només una temporada, altres s'han mantingut en antena durant moltes temporades i també hi trobem reportatges o documentals puntuals. D'altra banda, hi ha molta pluralitat pel que fa a l'enfocament des del qual tracten la diversitat cultural: des de l'àmbit gastronòmic, quotidià o de trajectòria de vida, entre altres.

Inicialment, aquests programes han tingut un paper fonamental per tal d'explicar a la població autòctona les realitats diverses que conflueixen dins de la catalogació d' "immigració" i trencar estereotips fonamentats en el desconeixement. Són espais en què les persones migrades prenen protagonisme i es presenta el fet migratori com una realitat enriquidora, defugint de les dinàmiques dels espais informatius en què, per la rutina pròpia de funcionament i les lògiques de selecció informativa, la immigració es presenta majoritàriament com un fet emminentment problemàtic o amenaçador. Tenint en compte que els discursos de rebuig a la diversitat cultural encara són presents, aquests espais encara són una eina útil per fomentar la convivència en la diversitat.

No obstant, deu anys més tard que Catalunya hagi esdevingut un país de migració és el moment de fer un pas més enllà i que la diversitat cultural no es redueixi a aquests espais específics si no que impregni les cadenes i emisores en tots els seus sentits. Les dades demogràfiques ens demostren que la immigració no és un fet conjuntural si no que és una realitat que ha transformat la societat catalana de manera estructural. Per tant, periodísticament també l'hem de tractar com a tal. I, amb aquest objectiu en ment, és important que la diversitat es visualitzi en tots els àmbits de la programació i que sigui una aposta de la direcció de les diferents cadenes i emissores catalanes.

Com a espectadors i consumidors dels mitjans de comunicació ens hem d'habituar a veure cares diverses a la pantalla i trobar-nos sèries de ficció, pel·lícules o documentals produïts en contextos culturals allunyats dels que estem familiaritzats. Només d'aquesta manera la nostra mirada a la pantalla madurarà i els mitjans es convertiran en espais de confluència de cultures, en espais d'interculturalitat.

Quan parlem de televisió intercultural parlem d'un canvi d'enfocament a nivell global. No es tracta de representar col·lectius de persones immigrades si no que es tracta que els mitjans de comunicació facin un esforç per tal d'integrar en tots els sentits totes les diversitats que conformen la societat catalana actual. Per tal de fer aquest exercici, és fonamental començar per integrar aquesta diversitat (en l'àmbit cultural, però també pel que fa al sexe, edat o condició socioeconòmica) en el si dels mitjans, és a dir, en les plantilles. D'aquesta manera el treball de traslladar la realitat diversa que conforma la nostra societat a la pantalla, els micròfons o les pàgines dels diaris i revistes es donarà amb total naturalitat.

Algunes assignatures pendents pel que fa a aquest aspecte són les tertúlies o les columnes dels diaris, espais que generen opinió i en què predomina clarament un prototip d'opinador i, per tant, un tipus molt determinat d'opinions. Totes les persones tenim reflexions al voltant de l'actualitat política, econòmica i social i el fet que les persones que tenen un espai habitual on expressar-la fossin diverses seria molt enriquidor per tal de presentar espais d'opinió plurals.

La meta dels mitjans interculturals és que els mitjans esdevinguin espais on no hi hagi una dominància tan clara d'un model cultural i on conflueixin amb dinamisme i naturalitat diverses concepcions culturals. El camí cap a uns mitjans que absorveixin intrínsecament la diversitat cultural serà llarg, però tots els passos que anem realitzant ens aniran apropant a aquest objectiu.