Informe de valoració que ha realitzat el CAC de les dades estadístiques que recull l'informe de l'àrea de continguts del CAC sobre la presència de la immigració als informatius. Segons el CAC els mitjans de comunicació encara reflecteixen insuficientment la nova realitat sociodemogràfica catalana en termes de diversitat cultural

Amb l'edició en català d'aquesta publicació, l'MDA vol posar a l'abast dels professionals dels mitjans de comunicació un conjunt d'eines per a reflexionar sobre el tractament de la diversitat en la televisió. L'MDA entén que la utilitat d'aquest treball elaborat per l'EBU-UER (European Broadcasting Union) està assegurada gràcies a una doble particularitat: la reflexió es planteja sempre sobre emissions reals en diferents televisions europees i, sobretot, respon a l'experiència diària d'un grup de professionals que han de fer front al dia a dia del medi televisiu.

L'MDA vol agrair a l'EBU-UER la col·laboració prestada per fer possible aquesta edició en català.

L'objectiu principal d'aquest manual és servir de guia perquè les persones i els col·lectius d'immigrants puguin esdevenir els protagonistes i gestors de les seves informacions i de les notícies que generen. Pretén ajudar-los a projectar la imatge que volen aportar i a consolidar la seva presència en la societat catalana. El manual està disponible en català, castellà, anglès, francès, xinès, àrab, urdú, romanès i amazig. 

En aquest sentit, els aspectes recollits de les experiències audiovisuals s'han centrat en: l'evolució del tractament de la immigració als canals públics de la televisió dels diferents països, els mecanismes emprats, els programes produïts i l'experiència del mitjans multiculturals.

Estudi realitzat pel CREA, Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats.

Aquest document presenta les categories en què s'ha basat l'anàlisi de contingut portat a terme pel  grup CREA en la recerca sobre el tractament dels fets de la tanca de Ceuta i Melilla. Les categories emprades per a enfocar la lectura del tractament informatiu dels fets de Ceuta i Melilla i per a inferir unes primeres conclusions que han fonamentat el treball de camp. S'han creat unes plantilles específiques que han permès tractar la informació de la mostra triada i que han servit de guió pels relats de vida duts a terme. 

Estudi realitzat pel Grup de Recerca d'Educació Moral de la UB. 

En el context de la recerca sobre el tractement informatiu dels incidents de la tanca fronterera de Ceuta i Melilla, que van centrar l'interès informatiu especialment a mitjans d'octubre de 2005, coordinada des de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Aquest informe, elaborat per Enric Prats, Elisabet Higueras i Alba Pascual, resumeix els aspectes més destacats d'una investigació realitzada amb joves de secundària per estudiar-hi l'impacte d'aquelles notícies.

A l'octubre del 2005, les cadenes de televisió es van trobar davant d'una novetat informativa: l'habitual mètode de les pasteres com a procediment dels africans per entrar a Europa havia estat substituït pels intents de superar les tanques de Ceuta i Melilla. Al tractar-se d'una novetat informativa, la reiteració dels intents de sortida i el fet que tot allò esdevingués en una àrea concreta del nord d'Àfrica van facilitar el desplaçament de molts periodistes a la zona.

Aquesta investigació analitza la informació produïda pels teleinformatius del vespre de les cadenes de televisió públiques i privades de l'Estat espanyol sobre els esdeveniments entorn de la tanca de Melilla i de Ceuta. En concret, s'estudien els canals que assoleixen els índexs més alts d'audiència: TV3, La 1, Antena 3 i Telecinco.

Les informacions ofertes per les televisions de més audiència sobre el territori de Catalunya dels esdeveniments al voltant de la tanca de Melilla ocorreguts a principis d'octubre de 2006 mostren en el seu conjunt un discurs solidari amb la immigració, però alhora delimitat per diversos elements. Entre els programes analitzats s'han notat diferències notables que dissecciona l'estudi, però globalment el discurs mediàtic trena fils comuns.

L'objecte de l'estudi són els programes informatius ordinaris del vespre de TV3, La 1, La 2, Telecinco i Antena 3 des del 5 al 12 d'octubre de 2006.  

El tractament informatiu que els mitjans de comunicació dispensen als fets i als temes referits a la immigració està reclamant a Catalunya, com també a Espanya i a Europa, una atenció particular en el debat i l'agenda públics en relació amb la problemàtica dels nous corrents immigratoris. En la mateixa línia d'interès, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va convocar unes jornades específiques sobre "El Tractament Informatiu de la Immigració", celebrades el 27 i 28 de novembre de 2001, les quals van donar lloc a unes "Recomanacions" aprovades posteriorment pel CAC.

El tema monogràfic d'aquest número 12 de Quaderns inclou les tres ponències presentades a aquestes jornades, a càrrec de Vicenç Villatoro ("Els mitjans de comunicació davant la immigració. La responsabilitat d'informar, la responsabilitat de conviure"), de José A. Sorolla ("El tractament informatiu de la immigració a Catalunya") i de Xavier Giró ("Comentaris sobre el Manual d'estil periodístic relatiu a minories ètniques i noves propostes"). Aquest bloc és complementat amb un avançament dels resultats d'un projecte d'investigació de la professora Teresa Velázquez ("La presència de la immigració com a exclusió social en els informatius de les televisions públiques europees") i una presentació i avaluació de l'Observatori MIGRACOM a càrrec del seu director i coordinador, Nicolás Lorite i Josep M. Blanco. Clou el monogràfic un apartat documental que comprèn el document del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les "Recomanacions" del CAC.