Articles d'opinió
En aquest apartat es publiquen cròniques informatives de diversos membres de la Mesa per a la Diversitat així com d’altres persones reconegudes pel seu coneixement en la matèria. Concretament inclou cròniques que reflexionen al voltant de l’actualitat i també expliquen projectes i iniciatives de la primera mà de les persones que els organitzen.
En definitiva, aquest espai pretén esdevenir un reflex d’una concepció oberta i complexa de la immigració de les persones que signen les cròniques.
Melilla, un pas més
07/2022
Blanca Garcés
L'article reflexiona sobre les imatges de la tanca de Melilla el proppassat 24 de juny que mostren la cruel realitat del moment i com la desesperació de les víctimes els porta a la mort. L'escriptora vol analitzar i aprofundir en les paraules de justificació posteriors.
Font: CIDOB
“Calen polítiques d’inclusió social i de participació real per acabar amb els prejudicis envers les persones migrants”
19/04/2022
Clara Congost
Entrevista a Salwa El Gharbi, activista social i feminista que exposa la necessitat de canvis polítics per trencar amb els estereotips i prejudicis actuals de la societat. Enriquidor diàleg on es parla de diversitat i riquesa cultural, d’inclusió social i política, de migracions i de feminisme. Salwa ens narra la seva visió i coneixença des de la seva dilatada experiència i reivindica la necessitat de més recursos i polítiques d'inclusió social i de participació real.
Font: Social.cat
Ara que tornem a parlar de refugiats
15/03/2022
Laia Creus
Article fa una crida periodística a aprofundir en el concepte dels refugiats, de com a funcionat el procés d'asil amb el poble d'Ucraïna i la comparativa amb altres moviments migratoris, així com a no oblidar-se d'aquestes persones ucraïneses refugiades i continuar la cobertura mediàtica en el temps.
Font: Media.cat
L'inèdit exemple dels refugiats ucraïnesos
14/03/2022
María Martín
Article reflexiu que ens fa un recordatori dels diferents moviments migratoris i les variades respostes d'Espanya al llarg dels darrers anys.
Font: Elpais.com
Per què aquesta crisi de refugiats és diferent
03/2022
Blanca Garcés Mascareñas
L'article aborda l'actual crisi migratòria per culpa de la invasió russa a Ucraïna i explica les diferències amb altres èxodes anteriors a causa de la gran proximitat geogràfica, la història migratòria dels darrers anys i la política de fronteres obertes.
Font: Cidob.org
Atac a Ucraïna: Crisi, mirades i futurs en clau de pau
02/03/2022
Jordi Armadans
L'article ens detalla vuit conceptes que sorgeixen entorn de les reaccions i interpretacions que s’estan fent sobre aquesta guerra, portant al lector a tenir una mirada més reflexiva i crítica.
Font: Elcritic.cat
Difuminar el mapa d’Ucraïna
01/03/2022
Mònica Planas Callol
L'article detalla les diferències de com relaten les connexions des d’Ucraïna els mitjans de comunicació públics i privats, dos punts de vista contraposats a l'hora d'exposar una notícia de guerra.
Font: Ara.cat
Les víctimes que hem ignorat
02/02/2022
Mònica Planas Callol
L'Article fa ressò del programa "Sense ficció" produït a TV3 amb el documental "Els nostres George Floyd" on s'analitza a totes aquelles persones racialitzades que han patit violència policial i el seu patiment no ha comportat cap mena de condemna. Aquest racisme institucional, com molt bé explica la periodista no és tan aïllat com sembla.
Font: Ara.cat
"Tenir una mirada antiracista en tot allò que diem ens fa ser una aposta arriscada que molts mitjans prefereixen no assumir"
21/01/2022
Sandra Vicente Barreira
Entrevista molt enriquidora amb la Desirée Bela-Lobedde escritora, comunicadora, activista antirracista i feminista, que ens mostra una visió real de les persones racialitzades i la seva representació als mitjans de comunicació, portant al lector a la reflexió dels prejudicis i estereotips actuals.
Font: Media.cat
Les migracions com a coerció
Novembre de 2021
Blanca Garcés Mascareñas
L'article ens explica com una vegada més un país utilitza les migracions com a arma de guerra política i militar.
Font: Cidob.org
El doble tall de "l'arma migratòria"
14/11/2021
Félix Flores
L'article aborda l'actual crisi migratòria a la frontera entre Bielorússia i Polònia i com s'està convertint en una crisi humanitària, amenaçant els drets fonamentals dels refugiats.
Font: Lavanguardia.com
Les persones refugiades no són l'enemic
10/11/2021
Gemma Pinyol Jiménez
L'article ens explica com coincidint amb el 70è aniversari de la Convenció de Ginebra de 1951, pilar bàsic del dret internacional humanitari, els països de la Unió Europea fortifiquen i militaritzen les seves fronteres amb la finalitat de bloquejar l'entrada, vulnerant el dret humà fonamental de sol·licitar asil a les persones refugiades. L'article també vol donar visibilitat al fet d'utilitzar als refugiats com a armes, deformant la visió de la realitat i projectant una imatge d'ells com a una amenaça.
Font: Elpais.com
L'idioma que vaig portar amb mi: Així sona Àfrica a Espanya
21/10/2021
Noor Mahtani / Lola Hierro
Cinc migrants de l'est del continent africà que viuen en ciutats espanyoles ens mostren que emigrar no és sinònim d'oblidar, mantenen molt present els seus orígens, la seva llengua, els seus costums.
Ens narren en "Podcasts" la importància de transmetre les seves arrels i la riquesa lingüística del seu continent, així com els hàbits que mantenen per a no perdre-les i no trencar aquest vincle que forma part de la seva identitat.
Font: Planeta Futuro, El Pais.com
"Quan el racisme es troba amb el classisme és la més cruel de les situacions"
27/09/2021
Sònia Pau Cortada
Entrevista a Mohamed El Amrani, activista social, comunicador i impulsor de diverses entitats i iniciatives a la demarcació de Girona ens parla de les desigualtats socials actuals i la lluita per erradicar-les. Una visió jove i emprenedora que des de la seva pròpia experiència ens mostra el classisme i racisme de la societat catalana i la lluita per fomentar el diàleg intercultural i promoure la innovació social.
Font: Xarxanet.org
"L'escola perpetua i repeteix les mateixes desigualtats que hi ha en la societat"
Entrevista a Hajar Menssouri, treballadora social i investigadora que va participar en el cicle ‘Sèries a debat’, organitzat per l’Espai Avinyó. Al llarg de l'entrevista analitzen i reflexionen en clau intercultural la sèrie Élite i com s'ha construït el personatge de Nadia, així com els conflictes i les situacions de desigualtats viscudes que envolten la seva realitat.
Font: Ajuntament.barcelona.cat
Experts demanen potenciar "narratives alternatives" contra el racisme a les xarxes
08/07/2021
L'article aborda la importància dels mitjans de comunicació en l'opinió pública i la necessitat de generar narratives alternatives contra el racisme. Resumeix el decurs de la XIII Jornada de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual i l'entrega dels XII Premis per a la Diversitat en l'Audiovisual.
Font: Europapress.es
El discurs de l’odi mai ens ‘pilla lejos’
09/07/2021
Daniel Condeminas i Tejel
Article mostra la importància d'eines com La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual en la lluita contra el discurs d'odi als mitjans de comunicació, a la vegada que remou consciències recordant el paper rellevant dels professionals per evitar la normalització d'aquest discurs en la societat actual.
Font: Comunicacio21.cat
Ceuta: deshumanitzant en ‘prime time’
20/05/2021
Elisenda Rovira Olivé
Els mitjans de comunicació tenen una funció clara en la conformació de l'opinió de la societat. Aquest article analitza el tractament informatiu que rep l'entrada d'immigrants a Ceuta per part dels diferents mitjans, comunicant continguts sensacionalistes que provoquen una clara tendència cap a l'odi i la discriminació.
L'autor ens mostra com els mitjans fan ressò de la idea de la immigració com una amenaça per la seguretat nacional creant un gran impacte social, oferint una visió distorsionada de la realitat que impacta directament a l'opinió pública.
Font: Media.cat
“L’espoli estranger al Senegal ens força a migrar: Per això som aquí”
02/04/2021
Mar Joaniquet, Iboulaye Ndiaye
Reportatge que reflecteix la complexitat de la migració forçada del Senegal cap a Europa cercant un futur millor. Tot i els perills que comporta el viatge, arrisquen les seves vides atès que els seus dirigents no els ofereixen un futur.
L'article ens mostra la realitat econòmica del Senegal i com s'està destruint l'economia local a causa de la globalització econòmica i comercial per part dels països occidentals, això fa que els joves senegalesos lluiten per trobar un lloc de treball lluny de casa seva, obligats a realitzar perilloses travessies per la seva supervivència.
Font: Catalunyaplural.cat
‘Salvados’, una cobertura mediàtica del racisme amb sabor agredolç
10/02/2021
Alaaddine Azzouzi Rahmouni
El programa Salvados de la Sexta, que emet reportatges d'actualitat, ha escollit un tema poc habitual pels mitjans de comunicació: la lluita contra el racisme. Com defineix l'autor en el seu article, el programa va analitzar la discriminació racial a l’estat espanyol, però es va deixar al descobert certes carències freqüents en la cobertura mediàtica de les desigualtats i discriminacions racials. L'article ens dona consciència de com els mitjans poden arribar a la població i de la seva possibilitat de contribuir a la normalització de la diversitat i la lluita antiracista.
Font: Media.cat
Entre Simba i Lo Cartanyà
15/01/2021
Albert Font-Tarrés
Article crític i reflexiu sobre la retolació sobreimpresa que deia "Entre Simba i Lo Cartanyà" publicada sota el cantant Kelly Isaiah del grup Koers a la seva presentació en el programa FAQS. La presència d'un cantant català de color amb aquest titular, ha estat considerat com un acte racista i ha pertorbat a gran part de la població i especialment a la ciutadania lleidatana. L'autor destaca, no només la necessitat d'una disculpa pública ,també emfatitza en la necessitat d'una formació adequada per identificar el racisme en els mitjans de comunicació.
Font: Media.cat
Els mitjans de comunicació deshumanitzen les persones migrants
05/01/2021
Guillermo Martínez / La Marea
L'autor exposa amb una mirada crítica el tractament mediàtic utilitzat per part dels mitjans de comunicació als noticiaris que fan referència a les persones migrants i ens mostra com Red Acoge a través de l'informe Inmigracionalismo 8 analitza els articles publicats a l'Estat al llarg del 2020, centrant els seus estudis en la imatge, ús del llenguatge, ús de les fonts i elecció de la temàtica. Les seves conclusions ens porten a valorar com els mitjans són constructors d'una realitat i dels seus estereotips, fomentant la visió actual de la societat vers les persones migrades i com pot arribar a transformar l'opinió pública. Per aquest motiu Red Acoge ens recorda mantenir una mirada crítica i constructiva sobre la manera d'informar dels mitjans.
Font: Media.cat
La deshumanització de les migracions en els mitjans de comunicació
16/12/2020
Laura Traveso, periodista
L'article ens convida a reflexionar i aprofundir en el tractament que reben per part dels mitjans de comunicació les migracions i la seva influència en el procés d'inclusió de les persones migrades. Com relata la periodista Laura Traveso en el seu escrit, els mitjans haurien de recuperar el seu lloc com agents socialitzadors i de transmissió i canvis de valor en la nostra societat, convertint-se en una part essencial en la lluita pels drets humans.
Font: El PAÍS
L’ENTREVISTA | New Voices New Futures: "El cinema i les imatges sustenten l'imaginari racista"
05/10/2020
Sentida entrevista al col·lectiu New Voices New Futures que intenta traslladar-nos el concepte d'imaginari racista i com lluitar per a la seva deconstrucció.
El proppassat 17 de juny en el marc del cicle "Mirades Crítiques", s'ha dut a terme un taller en línia on s'ha analitzat les representacions visuals de la interculturalitat, portant a l'autoreflexió sobre la deconstrucció de l'imaginari racista i com les nostres experiències personals ens influeixen en la nostra manera d'analitzar i transformar les imatges.
A l'entrevista ens mostren els seus plans de futur i conclouen amb recomanacions d'autors, pel·lícules i sèries que ens ajudin a crear altres marcs mentals.
Font: ajuntament.barcelona.cat
7 idees clau sobre el discurs d'odi racista
04/08/2020
SOS Racisme per la igualtat de drets
SOS Racisme profunditza en set conceptes fonamentals que cal tenir clars i presents a l'hora de desmitificar els estereotips i prejudicis del discurs d'odi i la seva difusió:
"És odi"
“En matèria d’odi, hi ha un conflicte entre, d’una banda, el dret a la llibertat d’expressió i, d’altra banda, el dret a la dignitat i d’altres drets fonamentals de les persones”
“Els delictes d’odi són sempre per violència física i no pas verbal”
“Qualsevol persona pot ser víctima d’un delicte d’odi o de discurs de l’odi”
“La llei hauria de protegir a totes les persones per igual, sense fer diferències. Per això, l’acció afirmativa no és necessària ni desitjable”
“Per què cal parlar d’odi racista?”
“Per fer front al discurs d’odi ja disposem del millor remei: el codi penal. Per fer millor prevenció, caldria endurir les penes”
Font: sosracisme.org
El virus sí que en sap de fronteres
10/07/2020
Nuria Alabao, periodista
Nuria Alabao, periodista i antropòloga, ens fa una reflexió sobre l'expansió del coronavirus i l'increment del racisme. Arran del nou confinament en la comarca del Segrià queda en descoberta una realitat fins ara ignorada, les condicions de vida dels temporers a tot el país i la falta d'infraestructures per acollir-los.
El racisme que assenyala els migrants com els culpables de l'increment de contagis, no és més que una petita peça del puzle, centrem la mirada en una visió més global, no oblidem reflexionar sobre les condicions precàries i insalubres en les quals es veuen obligats a conviure i la manca de drets laborals, creant una esquerda social difícil de restaurar.
Font: ara.cat
George Floyd i els temporers sense nom
04/06/2020
Carme Verdoy, periodista
Arran de l'assassinat de George Floyd el proppassat mes de maig, la població nord-americana inunda els carrers per denunciar-ho. Carme Verdoy, periodista de Media.cat ens relata a través del seu article d'opinió la realitat actual que està vivint els Estats Units i la lluita antiracista que actualment omple els carrers de manifestants.
La premsa nacional i internacional es fa ressò del cas Floyd i denuncia el racisme institucional i la violència policial contra els afroamericans.
Font: Media.cat
De Botton: “El gènere és sovint un pretext per al discurs d’odi contra les religions”
09/03/2020
Joan Gómez i Segalà, sociòleg
Entrevista a Lena de Botton, doctora en sociologia per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París i professora de la Universitat de Barcelona, on coordina el Grup de Diàleg Interreligiós del CREA integrat a la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós.
Investiga principalment en els àmbits de la diversitat religiosa i cultural, amb especial atenció en l’antisemitisme i la islamofòbia, sobretot amb relació al gènere i l’educació.
Font: Gencat.cat
Lucía Mbomío: "La identitat és una cosa personal i cadascun la construeix com vol i com sap"
12/02/2020
Carlos Bajo Erro, periodista
Entrevista enriquidora a la periodista i activista Lucía Mbomío, referent indiscutible en la lluita contra el racisme, ens mostra la visió de la societat des del punt de vista de la comunitat negra.
Parla d'ella, del seu llibre "Hija del camino", de la seva sensació de pertinença entre Guinea i Alcorcón, de la situació política actual i del seu arrelament amb el barri. Dona veu a les comunitats afrodescendents, lluitant contra la seva invisibilitat, perquè la lluita contra el racisme no es pot construir sense escoltar-les i fer-les partícips. La Lucia ens transmet aquesta força de voler canviar les coses i millorar-les, oferint-nos l'oportunitat d'escoltar i reflexionar.
Font: Wirico.org
Com erradicar el racisme als camps de futbol
03/02/2020
Raul Martínez Corcuera
Article reflecteix la normalització del discurs d'odi al futbol i com des dels inicis de la història, trobem evidències d'una visió racista que amb el temps s'ha anat consolidant i manifestant en insults racistes i masclistes als estadis, donant pas a una normalització d'aquesta actitud i una poca repercussió mediàtica.
L'autor ens mostra una perspectiva d'una visió de canvi amb l'objectiu de començar a transformar la societat, d'una banda, parla de les institucions responsables d'aquest canvi i d'altra banda, consciència del problema social amb una anàlisi de la negació d'aquest racisme.
Font: The Conversation
Mares contra el racisme
15/12/2019
Gemma Tramullas
L'article ens dona a conèixer el col·lectiu Mares contra el racisme, grup que intenta educar i aconseguir una societat més igualitària per a tothom, en especial ajudar als nens i adolescents en risc social.
Lluiten contra el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia en totes les seves formes, conscienciant a la societat i als agents educatius dels canvis que encara queden per fer.
Col·laboren amb altres entitats i associacions públiques i privades per aconseguir un objectiu comú, un canvi en la manera de pensar i de viure, i detecten petits microracismes que van canviant, petits detalls que ens apropen a una igualtat.
Font: El periódico.com
Oriol Amorós: "Hem d'aprendre a viure junts en la diversitat i a crear espais de trobada"
07/11/2019
Josep Carbonell
Entrevista a l'Oriol Amorós, Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya sobre el Programa Català de Refugi, que va començar l'any 2017 amb la finalitat de donar suport i acompanyament a les persones refugiades.
Aquest programa va dirigit a les persones que han hagut de migrar de manera forçada i han sol·licitat l'asil, facilitant la seva integració a la nostra societat amb l'ajuda inestimable del mentor, persona que guia al migrant en tots els aspectes d'aquest procés d'adaptació.
Font: Xarxanet.org
La manca de temps, de recursos i de diversitat, el còctel que crea discursos discriminatoris a les redaccions
02/10/2019
Sònia Calvó Carrió, Periodista
Debat "Periodisme a la sala de miralls", moment de reflexió i de formació per als mitjans de comunicació.
Va comptar amb la presència de periodistes com la Tania Adam, de Betevé; Ferran Moreno Garcia, de TV3; Jessica Mouzo, d'El País i Natàlia Vila, del diari ARA. Va moderar el debat la Montse Santoni, periodista i responsable de comunicació de Lafede.cat.
Es va analitzar la utilització del concepte MENA (Menor estranger no acompanyat) als Mitjans i les connotacions negatives que transmet, deixant constància de la responsabilitat del periodisme en la seva utilització i en la creació de discursos discriminatoris.
Font: L’Observatori d’Actualitat del Discurs Discriminatori als Mitjans
Ciutats d'acollida o ciutats d'expulsió? Conversa entre Blanca Garcés i David Llistar
23/07/2019
Sergi Picazo, Periodista
Entrevista molt acurada on David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, i Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del Cidob i doctora en Ciències Socials per la Universitat d’Amsterdam analitzen el paper de les ciutats en l'acollida, el transit i l'expulsió de les persones.
Reflexionen sobre el lligam entre política, mitjans i immigració, aprofundint en una premissa clara "Com gestionar la immigració".
Font: CRÍTIC
37 Vides segades al Mediterrani
20/06/2019
Cristina Mas
Relat interactiu del diari Ara, guardonat amb la medalla de plata als premis ÑH, narra la història d'un naufragi amb 37 immigrants a bord d'una pastera al Mediterrani.
Es reconstrueix la recerca d'aquell fatídic 14 d'agost del 2018, recordant aquests homes, dones i criatures que viatjaven en aquesta pastera que va desaparèixer entre el Marroc i Espanya intentant arribar a Europa. Les veus dels familiars i del traficant que va organitzar el viatge ens mostren la realitat d'aquell dia.
Font: Interactius.ara.cat
Adeline Flaun: “Els migrants no arribem als vostres nuclis d’afecte”
21/11/2018
Oriol Puig Taulé, Crític i investigador teatral. Cap de la secció L'Apuntador.
L'Adeline Flaun a través d'aquesta entrevista ens vol fer veure la problemàtica dels intèrprets negres per treballar a Catalunya. Ens explica en primera persona, les dificultats de les persones de color a l'hora de trobar un paper que surti de l'estereotip d'immigrant que arriba en pastera a Espanya.
L'actriu lluita per canviar la mirada de la dona negra al teatre i reconeix que en els darrers anys aquest estigma està començant a canviar, però encara queda molt camí per recórrer.
Font: Diari digital Nuvol
“No és el mateix ‘tinc un amic negre’ que ‘la meva filla està amb un negre’”
25/05/2019
Rubén A. Arribas, periodista
Lucía Mbomío parla sobre el seu llibre "Las que se atrevieron". Un llibre que ens situa a l'època del franquisme i reflecteix la problemàtica de sis famílies espanyoles, quan la seva filla s'enamora d'un home de Guinea Equatorial. Una època en què ser diferent o sortir de la norma era molt problemàtic.
Trencar tabús i reflectir una realitat és el que intentar transmetre l'autora, que al llarg de l'entrevista explica els seus inicis, les seves pors i les influències periodístiques que l'han portat a escriure aquest llibre.
Font: Semanari CTXT
“No hi ha autocrítica com a país i això dificulta que la societat es vegi a si mateixa com a racista”
27/05/2019
Laura Rosel, periodista
La periodista Laura Rosel entrevista en profunditat a la Tania Adam, Fundadora i editora de Ràdio Àfrica Magazine i presentadora en Terrícoles Betevé. L'entrevista ens deixa entreveure com se sent una persona considerada diferent, que no ha tingut les mateixes oportunitats que altres persones, generant una gran reflexió i autocrítica a la societat catalana versus el concepte d'immigració i integració.
Ens explica que és la diàspora, la seva voluntat de trobar-se a casa i la seva visió de canviar el món des de la cultura, entesa com a una utopia. La Tania Adam, una persona molt positiva, que intenta donar veu i fer la seva pròpia aportació perquè els conceptes i definicions actuals es transformin i millorin.
Font: Diari ARA
"Crítica periodística continuada i cobertura de les migracions"
10/05/2019
Amparo Huertas, directora de l'Institut de la Comunicació de la UAB.
Anàlisi arran de la celebració del debat “Rumors, discurs de l’odi i xenofòbia als mitjans de comunicació” el 9 de maig de 2019, a càrrec del Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l'objectiu d'aconseguir un bon tractament periodístic de la migració, intentant analitzar i detectar que s'està fent malament i que manca per fer.
Font: Incom-UAB
"Els mitjans mantenen pinzellades de racisme fora del dia antiracista"
4/04/2019
Laura L. David, periodista
Una anàlisi acurada pel que fa les imatges i el lèxic que es fa servir en els mitjans en la cobertura de la notícia sobre la presentació del darrer informe de SOS Racisme.
Font: Mèdia.cat. Observatori
"La roda de les migracions"
13/03/2019
Anna Surinyach, fotoperiodista
Una reflexió sobre com els mitjans de comunicació cobreixen les noticies sobre migracions i, més concretament sobre les imatges que es projecten i com aquestes influeixen en la percepció de la població sobre les persones migrades.
Font: Mèdia.cat. Anuari
"Expressions que no hi caben en la nostra societat"
18/01/2019
Susan Kulange, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme
Reflexions sobre com el llenguatge reprodueix el que pensem i no som conscients que diferents expressions son racistes, masclistes...
Font: Diari ARA
"Los campos de refugiados son cárceles"
5/10/2018
Sami Naïr, politòleg, sociòleg i filòsof
Una reflexió sobre la denominada "crisi migratòria" el professor Naïr proposa solucions transitòries a fi i efecte que les persones puguin circular pels països mentre esperant una solució a la seva situació administrativa.
Font: ETHIC.ES
Allau o vides humanes: com explicar l'arribada de persones migrants?
17/09/2018
Laia Creus, periodista.
Reflexió de com s'hauria de cobrir l'arribada de persones migrades pels professionals dels mitjans de comunicació.
Font: Media.cat
Europa ha de replantejar-se la política migratòria
6/08/2018
Beatriu Guarro i Picart, presidenta de SOS Racisme Catalunya.
Anàlisi sobre l'ús de la immigració per justificar les polítiques migratòries de la Unió Europea.
Font: Catalunya Plural
Islamofòbia i agències de notícies: la responsabilitat de ser altaveus
18/07/2018
Laura Amate, periodista.
Article sobre la recerca que ha dut a terme "Anàlisi crític del tractament informatiu sobre l'islam i el món àrab de les agències de notícies espanyoles" on exposa les principals conclusions de l'estudi.
Font: Observatorio de la islamofobia en los medios
Com canviar la narrativa periodística sobre migracions i refugiats amb l'educació mediàtica de fons
11/07/2018
Amparo Huertas, directora de l'Institut de la Comunicació de la UAB.
Crònica sobre el Seminari "El tractament informatiu de la crisi dels migrants mediterranis i dels refugiats en els mitjans audiovisuals", organitzat per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i el Réseau des Instances de Regulation Méditerranéennes (MNRA), que va tenir lloc el 28 de juny a Barcelona.
Font: Incom-UAB
El repte està en la normalització de la diversitat cultural
15/05/2018
Carme Figueras, presidenta de la Mesa i consellera del CAC.
L'entrevista recull la història, els objectius, les funcions de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual i què cal fer per avançar cap a mitjans més inclusius.
Font: OCC- Incom UAB
"Tot un món" sense substitut: Catalunya ja no és diversa?
28/07/2017
Mar Carrera, periodista i editora de Pol·len Edicions
L'autora es planteja el per què la cancel·lació del programa Tot un món a TV3, després de més d'una dècada en antena.
Font: CRÍTIC
El diàleg islamocristià
12/04/2017
Salwa L'Aouaji El Gharbi, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa.
Discurs de Salwa L'Aouaji El Gharbi sobre la relació entre cristianisme i islam, en l'acte de lliurament del VI Memorial Cassià Just al dominic Jean Jacques Pérennès.
L'autora fa una anàlisi sobre el cristianisme i l'islam i detalla els punts de connexió entre les dues religions. Considera que s'ha de potenciar el diàleg social.
Font: governacio.gencat.cat
"Racisme invisible i impune"
24/03/2017
Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya
L'autora reflexiona sobre el racisme i les diverses cares que té, també argumenta per què considera que actualment el racisme és invisible "ho és fonamentalment perquè no hi ha voluntat política ni institucional per fer-lo aflorar".
Font: eldiario.es
Els Premis Gaudí i la connivència dels mitjans de comunicació amb el racisme
03/03/2017
John Diop Diouf, Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i Màster en Gestió de la Immigració.
Enguany, la cerimònia dels premis de cinema català, els Premis Gaudí, mitjançant la persona encarregada de conduir-los, el polifacètic Bruno Oro, ha comptat amb una crítica fina i constant sobre la precarietat laboral dels actors, que ha casat a la perfecció amb l’excels discurs de l’actor guardonat amb el Premi Gaudí d’Honor, Josep Maria Pou, sobre la fragilitat laboral de tot el sector de la creació cinematogràfica. També Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, ha realitzat una crítica, tot i que més institucional i global, amb una crida a incrementar la despesa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir TV3 i 33/Super3, com a eina de suport a les produccions catalanes, mentre enarborava la bandera del suport actiu a produccions en la llengua pròpia del país, el català.
Durant l’esdeveniment, com és habitual en qualsevol gala de cinema televisada, hi hagut una clatellada als Estats Units, en aquesta ocasió, relacionada amb la brutalitat policial.
A Catalunya, com a Espanya, existeix un sentiment profund i transversal molt crític envers els EUA, tant per factors socioculturals, com pel fa a la seva política exterior. Per bé que aquest sentiment és ben present al país en les tertúlies radiofòniques i televisives, sorprèn com tradicions tan americanes com Halloween, Blackfriday o els cupcakes s’escampen i arrelen cada cop més sense gaires escarafalls per part dels líders polítics o socials.
Aquí i arreu, en la recollida de premis de cinema, el gremi aprofita l’avinentesa que dóna l’alta-veu de la televisió per comunicar les mancances –que en són moltes– del món del cinema i de la ficció televisiva. Per contra, sobta que, en els darrers anys, en guardons que són un referent per als Gaudí –com són els Oscar o els Emmy, pel que fa a les sèries–, la qüestió de la diversitat ètnica en el repartiment de papers principals ha estat un assumpte debatut àrduament. En canvi, a Catalunya, aquesta qüestió ha estat absent en la celebració, amb poc marge perquè els actors fessin discursos, i tampoc ha estat un tema d’anàlisi en posteriors debats sobre els premis del cinema català.
A hores d’ara, desconcerta observar com la ficció catalana amb voluntat realista i nacional, en una sèrie com La Riera, que es desenvolupa a la comarca del Maresme, àrea amb una alta densitat de població d’origen immigrant, no tingui entre els seus protagonistes cap minoria ètnica o que la sèrie Merlí mostri una aula on els únics protagonistes són el jovent blanc.
L’omissió constant de la realitat estreny la idea dels diferents com els rars, com l’anormalitat que no és part de la comunitat. Una televisió pública no hauria de caure en aquests paranys i hauria de treballar per ser el referent de tothom al territori.
És important recordar que si volem defugir, tard o d’hora, d’un sistema de quotes hem de donar oportunitats perquè promeses de la interpretació amb ascendències encara considerades exòtiques puguin algun dia guanyar un premi Gaudí. Un bon exemple d’això es plasma el 2015 amb Viola Davis (Cómo defender a un asesino), primera dona afroamericana guanyadora d’un Emmy en una sèrie dramàtica, que en el seu breu discurs assenyalava que si no hi ha papers líders a interpretar és impossible guanyar nominacions o premis.
L’endemà dels Premis Gaudí es coneixia, arran d’una carta publicada a El Periódico, la notícia d’una jove catalana d’origen indi que va patir un agressió verbal racista en un vagó de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per part d’uns nens d’entre 11 i 12 anys d’un col·legi d’elit, mentre la resta del vagó romania impassible.
Aquesta situació es va tractar als mitjans amb seguiment irregular, acompanyada de la repulsa i la consternació corresponents, però sense la intenció de cap dels conductors dels programes de més audiència a Catalunya de tractar la qüestió –ja sigui el racisme o la diversitat cultural– en un programa a fons.
Pocs dies abans que es coneguessin els fets dels Ferrocarrils, les primeres accions del recent nou president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Donald Trump, mitjançant decrets executius d’implementació immediata, han deixat estorats a totes aquelles persones que pensaven que la seva campanya era només focs d’artifici i que la presidència el moderaria i el faria actuar de forma més pragmàtica, fent que abandonés els seus compromisos de campanya.
Moltes persones del gremi dels tertulians a Catalunya, que demanen que les promeses electorals es puguin complir, sempre d’acord amb legalitat internacional i en un clima pacífic, ara s’esquincen les vestidures quan el president Trump advoca per construir un mur amb Mèxic, com si Espanya no tingués un mur amb ganivetes esmolades a la frontera de Melilla. Tanmateix, el problema de fons no és el mur, sinó la retòrica xenòfoba i provocativa que emmarca la seva construcció, perquè, si bé és cert que en un món ideal no hi hauria d’haver fronteres, també és molt cert que una de les prerrogatives bàsiques dels estats és la vigilància i la protecció de les seves fronteres.
La paralització provisional per part d’un jutge federal del decret executiu presidencial que prohibia l’entrada al país de la ciutadania de set països de majoria musulmana (Síria, Iran, Iraq, Somàlia, Sudan, Iemen i Líbia) és una bona mostra que el sistema de poders i contrapesos funciona.
Des de Catalunya i Europa es mira àmpliament els EUA amb una certa superioritat, però allà no s’és immigrant tota la vida, hi ha una concepció reeixida de la ciutadania. La llibertat religiosa és un fet i ells l’han encarat i, fins ara, s’enfronten amb el racisme i la discriminació amb més o menys èxit.
Per tot això, els mitjans de comunicació del nostre país, en comptes d’embadalir-se amb una presidència estatunidenca que respon a moltes de les pors que aquí també existeixen, fora convenient, pel que fa a la diversitat cultural, que ajudessin a cohesionar el país en lloc de l’actual laisser faire, laisser passer o, com diem aquí, qui dia passa any empeny.
Font: MDA
Merlí: quan la ficció no reflecteix la diversitat
17/01/2017
Carles Solà, periodista i director del programa Tot un món.
L'article analitza la presència de protagonistes diversos a la sèrie de proximitat Merlí, l'autor es pregunta per què? una sèrie ambientada en un Institut, que reflecteix la realitat actual no n'hi ha una representació de persones d'orígens diversos, considera que és una mancança difícil d'explicar.
Font: Observatori crític dels mitjans. Mèdia.cat
Periodisme contra els prejudicis: vuit apunts per fer-ho millor
28/10/2016
Mar Romero Sala, periodista.
Arran de la celebració de les jornades "Periodismes diversos, periodismes transformadors" el 26 d'octubre de 2016, a càrrec del Grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors amb l'objectiu de definir, impulsar, promocionar dinàmiques periodístiques i comunicatives que es connectin de forma professional i responsable amb la diversitat sociocultural de la ciutat.
La periodista dibuixa vuit claus d'acció i reflexió que cal tenir present en el periodisme divers i inclusiu.
Font: Sentit Crític Opinió i anàlisi
Immigració, crisi econòmica i discursos radiofònics: cap a un llenguatge excloent
10/05/2016
Dra. Dolors Comas d'Argemir i Cendra
Catedràtica d'antropologia social i cultural de la Universitat Rovira i Virgili.
Dra. Iolanda Tortajada Giménez
Llicenciada en Sociologia per la UAB i doctorada per la UB. Professora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
Dr. Raúl Martínez Corcuera
Professor de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic i membre del grup de recerca LMI-UVIC.
Article publicat a la revista "Estudios sobre el Mensaje Periodístico" de la Universitat Complutense de Madrid
Els mitjans de comunicació juguen un rol fonamental en la percepció social del procés migratori i de les minories ètniques. Mitjançant lanàlisi dun conjunt demissions a Catalunya Ràdio, RAC 1 i la COPE, lestudi que presenten pretén determinar si el discurs radiofònic es fonamenta en un llenguatge inclusiu que contribueix a la cohesió social, o bé promou un sobredimensionament dels conflictes contribuint a estendre la xenofòbia. Coincidint amb la crisi, el llenguatge excloent es consolida i sestén en els mitjans.
Lanàlisi desenvolupat evidencia lús de concepte i estratègies discursives que remeten, duna banda, al racisme modern i, daltre, al llenguatge de lodi, són freqüents les imprecisions, la invisibilitat i homogeneïtzació de determinats col·lectius, la contraposició nosaltres/ells i enfocs basats en el conflicte que emfatitzen les diferències ètniques.
Font: MDA
Ebola i la deshumanització de l’'Àfrica
28/11/2014
John Diop Diouf, Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i Màster en Gestió de la Immigració.
Entre altres esdeveniments, el 2014 serà recordat als calendaris internacionals d'efemèrides i, especialment, al calendaris de fets destacats de l'agenda social, política i sanitària espanyola, com el mes en què un afer internacional va esdevenir crisi domèstica d'Estat: la malaltia del virus de l'Ebola.
Aquesta patologia hemorràgica febril causada per un virus del gènere Ebola no és cap malaltia desconeguda per a la ciència, sinó que, se'n té coneixement des del 1976, data en què van tenir lloc els primers brots simultanis a la República Democràtica del Congo i al Sudan, a prop del riu Ebola. Es tracta d'un virus que es transmet fonamentalment mitjançant el contacte amb la sang i els fluids (femta, vòmit, saliva, llàgrimes, suor, esperma i fluids corporals) de persones amb símptomes de la malaltia.
La presa de consciència mediàtica europea i internacional emergeix arran dels contagis d'un metge nord-americà, un sacerdot espanyol i un infermer britànic durant el mes d'agost d'enguany, tal com l'expresident de Nacions Unides, el ghanès, Kofi Annan, ressaltava recentment. Tanmateix, la malaltia hemorràgica feia estralls, amb una seixantena de casos detectats el mes de març a Guinea a través d'una soca originària de Zaire, amb una taxa de mortalitat entre el 60% i el 90% dels casos. Dades de l'Organització Mundial de la Salut (31/11/2014) constaten 13.567 casos confirmats i 4.951 morts notificades. No obstant això, cal posar en relleu que, informacions publicades al New England Journal of Medicine amb dades de científics de l'Imperial College London, que parteixen d'una estimació de letalitat del virus d'un 70%, en els 18.000 casos probables, 12.000 persones o bé han mort o bé estan a punt de fer-ho.
Les informacions mediàtiques sorgides, especialment les radiofòniques, arran dels casos a ciutadans de països occidentals transmetien, en algunes ocasions, que la gestió que se'n feia a l'Àfrica Occidental era caòtica. Aquestes informacions contrastaven amb la lloança del New York Times i de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de les accions d'aïllament empreses pel govern senegalès, un Estat que el 17 d'octubre va ser declarat lliure del virus. Igualment, Nigèria, el país més poblat de l'Àfrica, amb més de 153 milions d'habitants, va ser declarat Estat lliure del virus el 21 d'octubre. Tanmateix, el 8 d'agost, l'OMS va declarar l'estat d'emergència de salut pública internacional pel virus de l'Ebola a Guinea, Sierra Leone i Libèria, països amb sistemes sanitaris dèbils on es produeix una transmissió intensa del virus.
Mentrestant, Libèria, el país que més ha patit el virus, demana 2,4 milions de paquets de guants i 85.000 bosses corporals per ser capaç de lluitar contra el virus en els propers sis mesos. En l'actualitat, només disposa de 18.000 guants i de 5.000 bosses corporals.
El tractament del mitjans audiovisuals catalans s'ha focalitzat, en primer lloc, en l'infectat espanyol i, en segon, en la gestió política del govern d'Espanya seguida, a distància, en un tractament d'esquitllentes del drama humanitari.
El periodisme català ha desaprofitat l'ocasió de posar en relleu com el brot del virus roman fora de control a territoris com Guinea, Sierra Leone i Libèria, estats fallits, terme aplicat en ciències polítiques per denominar aquells països on no hi ha un govern efectiu amb plenitud de facultats de control del seu territori. Estats que, com l'OMS assenyala, es caracteritzen per sistemes de salut precaris, amb manca de personal públic, d'infraestructures i de recursos, que recentment han passat per períodes llargs de conflicte i d'inestabilitat. Una altra ocasió desaprofitada per explicar l'Àfrica, així com els contrastos i els estadis de desenvolupament de la regió. Una altra ocasió desaprofitada per donar a conèixer com aquesta malaltia s'acarnissa, principalment, on hi ha pobresa i manca dels elements mínims d'un Estat.
Així mateix, els mitjans de comunicació tampoc no s'han fet ressò de les paraules de Kofi Annan a la cadena nord-americana de notícies CNN (20 octubre 2014) en què assenyalava que "si la crisi hagués colpejat en alguna altra regió, s'hauria tractat de forma diferent". L'exdiplomàtic va afegir que "De fet, quan mires l'evolució de la crisi, la comunitat internacional no va despertar de debò fins que la malaltia va arribar a Amèrica i Europa".
La premsa anglosaxona (New York Times, CNN, BBC) recull com ha tractat la crisi de l'Ebola el govern del president B. Obama i el compara amb la gestió negligent de l'administració nord-americana del president G. Bush amb relació als efectes de l'huracà Katrina a la ciutat de Nova Orleans, conurbació aleshores predominant l'afroamericana. Altres valoracions periodístiques precisen com el fenotip, o bé la classe, podrien haver jugat un paper en la manera de resoldre la crisi. Val a dir que la crisi humanitària gestionada pel president B. Obama ha coincidit en període electoral amb importants eleccions a governador i al Senat.
Per acabar, sembla que la successió de fets i d'absències informatives encara no ha indignant o no ha revoltat prou la ràdio i les tertúlies radiofòniques més escoltades a Catalunya. Seguint les estimacions similars a les apuntades més amunt, es pronostica que a principis de gener del 2015 es produiran prop de 10.000 casos per setmana, que projectaran un panorama desolador de mortalitat. Potser, si el drama hagués estat a l'hivern la premsa s'hi hauria interessat més.
Font: MDA
Ceuta i els 30.000 immigrants: alarma social per sobre del periodisme de dades
03/03/2014
Miquel Pellicer
El periodista fa una anàlisi de la portada del País, publicada el 16 de febrer de 2014, amb el títol "30.000 immigrants es preparen al Marroc per saltar a Ceuta i Melilla" que va generar moltes controvèrsies ja que estava precedida després de la polèmica mort de 20 immigrants a Ceuta i la intervenció de les forces de seguretat. L'articulista, es pregunta per què aquesta alarma social? quan la immigració mai ha estat entre els 10 principals problemes dels espanyols segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
Font: Continguts digitals
Publicitat institucional. La loteria nacional, en un país normal
14/01/2014
John Diop Diouf, Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració
Màster en Gestió de la Immigració.
La situació d'asfíxia financera i crisi econòmica ha conduit al govern del President Mas a introduir noves taxes per quadrar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el govern ha creat una nova loteria de Nadal fent la guitza a l'estatal i arreplegant la inèrcia de compra amb la creació d'una loteria catalana. El sorteig destina el 30% dels guanys a programes d'infància i adolescència en risc d'exclusió social a Catalunya. Tot això, amb una campanya publicitària breu i enginyosa representativa del territori físic català però poc realista respecte el seu territori humà: les persones que viuen i treballen al país.
El catalanisme polític tant des del pujolisme fins al PSUC passant per Esquerra, PSC, ICV-EUiA, les CUP i Ciutadans han entès la catalanitat com un punt d'arribada en què qualsevol persona s'hi pogués acomodar sense renunciar als seus orígens. Tanmateix, des d'un punt de vista de cohesió comunitària amb els espots publicitaris de la Grossa de Cap d'Any obliden novament representar de forma normalitzada la diversitat ètnica visible del dia a dia.
En un context social, econòmic i polític convuls a Catalunya i a l'Estat espanyol es reprodueix tímidament un discurs des de destacats economistes televisius d'esquerres i dretes que demostren fefaentment com un menor nombre de treballadors estrangers al territori reduiria la taxa d'atur. Si bé és un fet cert però de devastadores conseqüències humanes i econòmiques per la reproducció i pervivència d'aquest país.
Novament, una campanya de la Generalitat destinada a la població general del país ha omès representar visiblement d'una forma normal la interculturalitat present als nostres carrers, escoles i llocs de treball. La loteria catalana neix amb imaginari esbiaixat del que és la societat catalana avui, una societat plural i diversa. En canvi, la campanya del sorteig de Nadal espanyol trasllada un imaginari d'una societat multiètnica unida que amb il·lusió espera el sorteig de la loteria nacional, la de tots els espanyols.
En un país normal o que pretén ser-ho, la visibilització i normalització de la diversitat cultural és un element imprescindible per crear referents comunitaris comuns, compartits i sinergies de pertinença. La omissió sistemàtica de la visibilització normalitzada de la diversitat de les minories visibles com actors en espots publicitaris, en els programes de TV3 en prime time tret dels espais infantils, gastronòmics o de viatges és escandalosa i contraproduent i facilita l'ssentament d'un relat que en què els absents són els altres, els perceptors, els que no són dels nostres i, per tant, no estan en les campanyes generalistes perquè no són part del cos general o central.
Per tot això, el govern d'un país normal ha d'entendre la visibilització de la diversitat com un imperatiu transversal en qualsevol campanya de comunicació pública i, especialment, quan es realitza des d'una empresa pública que a més està governada per un partit que es dirigeix a la consecució d'un estat propi independent per a tots els catalans i catalanes. Paradoxalment, la manca de visibilització de la diversitat del cultural dels residents al territori destaca quan probablement una part rellevant dels perceptors directes dels programes tindran ascendència immigrada.
Font: MDA
Quan van arribar a les portes d'Europa, la premsa va despertar
24/05/2016
Suso López, Comunicador audiovisual i especialista en la gestió de la comunicació.
La crònica parteix a partir de la publicació de la foto del petit Aylan Kurdi, del fotogràf Nilüfer Demir i com les redaccions dels mitjans passen de fer notícies breus internacionals sobre els refugiats a omplir portades de la premsa i editorials.
Suso López, fa una anàlisi de la cobertura mediàtica de la crisi de les persones refugiades i planteja que el relat periodístic tendeix a practicar l’efecte imitació i no va més enllà. Considera que cal obrir noves mirades als conflictes armats i fer servir altres fonts per elaborar els reportatges.
Font: Catalunya DevReporter
Néixer dona en la tradició musulmana. El cas del Marroc
05/12/2014
Salwa El Gharbi
Ponència presentada a les sessions "Mons femenins, religions i creences" (Nov/des 2014)
La presidenta de FIKR i AFCAR i membre de la Mesa, dóna el seu punt de vista sobre la condició de la dona segons el lloc de naixement i la capacitat econòmica a partir de les seves vivències personals i experiències professionals.
Font: La Independent
Ponència Jean-Paul Marthoz
16/12/2011
Ja podeu llegir la presentació que el periodista i professor Jean-Paul Marthoz va fer en el si de les IV Jornades de la Mesa Món local i immigració. Què és notícia? el professor Marthoz ens parla dels canvis que està experimentant la professió, els nous models de periodisme i alguns principis a seguir per tal que els mitjans de comunicació segueixen sent referents per a l'opinió pública. En conclusió, una sèrie de reflexions per recordar-nos que el futur del periodisme és El Periodisme.
Font: MDA
Coneixements i eines per a la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit social
17/08/2011
Curs orientat a oferir coneixements i identificar criteris, eines i habilitats per a una adequada gestió de la diversitat religiosa d'acord amb els criteris de promoció de la cohesió social, de respecte als drets humans i a la cultura de la pau.
Font: MDA
L'Estat del racisme a Catalunya 2010
16/05/2011
Blanca Sánchez, periodista.
"Racisme i xenofòbia són fenòmens extremadament complexes, multidimensionals, directament vinculats a les desigualtats socials i a la vegada generadors i legitimadors d'aquestes amb el foment de l'exclusió social". Amb aquestes paraules s'inicia l'informe de l'estat del racisme a Catalunya el 2010, elaborat per SOS Racisme. Paraules contundents que deixen entreveure que sovint la realitat es presenta de manera esbiaixada, parcial, subjectiva... Incompleta. Només així podem entendre que els estereotips, els tòpics i els mites sobre la immigració es mantinguin.
El racisme és un problema que atempta contra la convivència i hipoteca el futur col·lectiu de tota la societat. De fet, ens trobem en un context de canvis en l'estructura social catalana que requereix accions plurals que responguin a les necessitats i els nous reptes que se'ns presenten.
Font: MDA
Bombolles ètniques, no!
31/01/2011
Carles Navales, sociòleg .
"Hem recuperat l'orgull de ser saltencs", li deia un dels organitzadors de la manifestació més multitudinària que ha viscut Salt a l'alcaldessa Iolanda Pineda (socialista), que no pot evitar emocionar-se també. Cert, aquest dissabte, 22 de gener, van donar una mostra d'impressionant civisme ciutadans de tots els colors, edats, sexes i ideologies democràtiques, que van ocupar el carre per milers.
Contextualitzem. Espanya viu un auge de la violència individual i colectiva. Crema de cotxes; agressió a un conseller del Partit Popular a Múrcia i a independentistes catalans a València; violència al carrer; delinqüència menor, i deixo a banda els assessinats de diferent tipus que envaeixen les pàgines de la premsa des de fa un temps. Salt està a la cua de la delinqüència i, socialment, no és com la conurbació parisenca de Clichy-sous-Bois de 2005, per posar un exemple comparatiu. Jesús Badenes, al magnífic article "Els nens de Salt no venen de París" publicat al Diari de Girona, aporta dades rellevants, a les quals n'afegeixo altres que tenen el mateix interès.
A la província de Girona han cremat 578 cotxes en 12 mesos, 93 a Figueres, 66 a Girona capital i només 25 a Salt; a França en aquells 21 dies de 2005 van cremar 9.000 vehicles, cosa que va obligar a la intervenció de l'exèrcit, que va posar les "banlieus" en estat de setge. Els cinc joves d'entre 9 i 12 anys, que van protagonitzar els aldarulls de fa uns dies a Salt cremant cinc cotxes i set motocicletes en una nit, eren veïns d'altres municipis: Lloret de Mar, Figueres i Celrà, i mai van reivindicar millorar socialment; si estaven a Salt era per tractar-se de delinqüents reclusos a centre provincial de menors.
A l'any 2005, Clichy tenia un atur que superava el 40% - en altres "banlieus" arribava al 60% - Salt, on la situació no deixa de ser greu, es troba per sobre de la mitjana catalana, però al nivell de ciutadans del seu entorn, amb una mica més d'un 20% d'atur.
Als barris parisencs, l'atur entre els joves es situava a prop del 30%. A Salt l'atur juvenil està per sota de la mitjana del municipi i en l'últim any s'ha reduït. La taxa més elevada d'atur es produeix entre les franges d'edat per a formar família: quasi un 66% dels aturats de Salt tenen entre 30 i 50 anys.
L'índex d'alfabetització també és diferent. Mentre el 66% dels joves residents a l'extraradi francès no tenen títols o es situen per sota del batxillerat, a Salt a aquestes xifres no s'hi arriba ni entre els joves aturats. Els registres estan per sota de la mitjana: els parats extrangers, menors de 30 anys i amb estudis per sota de sencundària, suposen menys d'un 16% del total dels aturats.
Les "banlieus" franceses formen part de la conurbació de París, que reuneix avui 1,5 milions de persones per sota del llindar de la pobresa. A diferència de Salt, aquestes bosses de pobresa estan formades per homes, joves, solters i sense cap tipus d'arrelament ni reagrupació familiar, que viuen en zones apartade de la ciutat i originalment destinades a allotjaments provisionals dels treballadors que van arribar als anys 50 i 60 dels països africans (la majoria, procedents de les excolònies) en recerca de fortuna. Les barriades es van anar degradant, perquè el nivell econòmic dels seus habitants no augmentava; la manca de recursos anava acompanyada de l'envelliment de la població i de la degradació de l'entorn. Per contra, a Salt, cmb esforç, només trobariem alguna semblança demogràfica al barri centre, un espai que al mateix ajuntament ha decidit esponjari reduir la densidad d'habitatges en els propers anys: aquest sector té uns 5.000 habitatges i durant els últims anys ha rebut 14.000 immigrants.
A Salt, és el sistema pròpiament dit qui lluita per a assimilar als joves, mentre a França era la mateixa estructura social que els marginava. I podriem seguir.
La crítica especulativa del curt termini, basa en teories estandaritzades sense base científica ni empírica, pot portar conseqüències irreparables a la llarga, sobretot entre les persones que viuen a Salta, hagin nascut allà o no. La seva ciutat ni és, ni mereix ser, el camp virtual d'operacions racistes en què l'estem convertim. Bombolles ètniques, no! Ja en vam tenir prouamb el totxo.
Per a qui no coneixi Salt, dir-li que el 43% dels seus 31.000 ciutadans són immigrants. Un percentatge que, a tot Catalunya, només supera Guissona, tot i que amb una particularitat, aquesta localitat té poc més de 7.000 habitants i pràcticament tots treballes a la gran fàbrica de productes càrnics que dóna vida al municipi.
La història de Salt no és molt diferent a la de qualsevol altra població veïna a una gran ciutat, Girona, en aquest cas. De fe, el 1975 va passar a convertir-se en un barri de la ciutat d l'Onyà fins que el 1984 va tornar a independitzar-se.
Durant les migracions dels anys seixanta es van construir centenars de pisos de protecció oficial per a acomodar als treballadors de la florent indústria tèxtil. Les condicions de vida van millroar i, poc a poc, els habitants de Salt es van anar mudant a altres municipis, com Quart, molt abans que arribés la immigració actual. Els seus pisos, que seguien sent barats, els van ocupar immigrants estrangers, treballadors de la construcció, en la seva majoria. Durant 10 anys, la població immigrant va passar d'un 10 a un 43%, o el que és el mateix, Salt va passar de 1.300 a 14.000 immigrants, i el creixement demogràfic va anar acompanyat d'una progressiva degradació del centre del municipi, en particular.
Amb la segona onada migratòria, van començar a crear-se ambients de caràcter suburbial. L'atur va posar el seu gra de sorra: el 25% dels immigrants i el 13% dels autòctons estan aturats i el líder del partit polític ultradretà Plataforma per Catalunya (PxC), va anunciar que té previst presentar-se a les eleccions municipals del proper mes de maig.
A Salt conviuen un total de 77 nacionalitats. 17.739 veïns (56% ) són espanyols; 5.032 (15%) són marroquins; 1.863 (6%) gambians; 1.272 (4%) hondurenys; 728 (2%) maliencs; 554 (1,7%) senegalesos.
Salt, a més també viu un fenomen particular i és que, a mesura que la població immigrant creix, disminueix la població espanyola.
Un canvi poblacional d'aquestes característiques és difícil de gestionar. El propi urbanisme de la ciutat tampoc ajuda. El centre de Salt té una de les densitats més elevades de Catalunya. El barri centre ocupa 0,4 km2, amb una població de 16.000 persones. És a dir, 36.000 habitants per km2 i 17.500 habitatges per km2. Una densitat, doncs, de població i habitatges altíssima, on conviuen un 70-80% de la població estrangera amb només un 20-30% de la població autòctona.
Font: La factoría
La immigració en els mitjans de comunicació
09/12/2010
Tania Adam, membre de la Mesa.
Article publicat a la Revista ONGC.
A casa nostra, tot i les significatives onades migratòries dels anys trenta i cinquanta del segle passat, el fenomen migratori extracomunitari és recent si ho comparem amb alguns països europeus com França o Anglaterra. Només a Barcelona l'increment de la població estrangera empadronada en els últims deu anys ha passat de 54.000 de l'any 2000, a més de 295.000 persones a l'any 2009. Un augment que ha calat en tots els estrats de la ciutat, i ha modificat de manera contudent el paisatge social, econòmic i cultural.
Aquesta confluència de població estrangera ha donat una enorme diversitat de llengües, cultures, creences, valors i cosmovisions del món. Una riquesa que en molts casos queda relegada a un segon pla perquè sobresurten els conflictes i prejudicis fruit, en gran part, dels estereotips negatius que es projecten sobre la població a la qual es denomina "immigrant". Aquests tòpics negatius es produeixen sobretot pel desconeixement de "l'altre". Es podria apuntar a factors com l'educació (familiar i escolar), els clixés de les societats d'origen o les imatges dels col·lectius d'immigrants projectades pels mitjans de comunicació, com els principals responsables.
En l'última dècada la immigració ha estat un dels temes més controvertits en els mitjans. I ha quedat demostrat que tenen molt a dir i a aportar en la gestió de la diversitat, ja que són un referent fonamental, i sovint únic, en la creació de l'imaginari col·lectiu sobre els processos d'immigració i convivència social. No obstant això, i malgrat les iniciatives que es promouen per a un canvi d'orientació, les programacions vinculen amb excessiva freqüència la diversitat amb conflicte o pobresa i recorren a (re)presentacions de la població d'origen estranger primer com a immigrants i després com a ciutadans.
La programació
Els informatius i la representació de la població estrangera en la programació general són la clau de l'anàlisi de la immigració en els mitjans de comunicació. Migracom considera que els informatius tendeixen a representar la realitat migratòria amb una mirada tripolar, representada per la política, els conflictes i l'arribada. Segons aquesta mirada, els mitjans es dissenyen, s'estructuren i s'editen partint d'una perspectiva eurocèntrica. Per exemple, en els conflictes (actes delictius i violents), en els quals hi ha implicada la població immigrant o estrangera com a agressora, com a víctima o totes dues coses alhora, el gentilici adquireix molta importància. Tan és així que ni mor, ni agredeix, ni delinqueix una persona amb noms i congnoms, sinó un bolivià, un equatorià o un marroquí.
L'arribada de "cayucos", de la població africana a les costes espanyoles ha estat el drama més televisat. Sorprenentment, les estadístiques indiquen que les entrades a Espanya per terra i aire superen amb escreix l'arribada per mar i que a Barcelona només el 7% de la població estrangera és d'origen sud-saharià. En canvi els mitjans han desencadenat una alarma social desproporcionada i han donat a entendre que aquesta arribada era una invasió.
Malgrat aquestes dades, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals - CCMA considera que els mitjans informatius fan l'esforç de tractar de forma adequada la immigració. Qualificatius com "il·legals" o "arribada massiva" comencen a pertànyer al passat i pocs mitjans mostren immigrants morts o ferits. Però encara així, com comenta Carles Solà (director de Tot un món - TV3), continua tenint un valor informatiu mostrar o denominar així la immigració, sobretot quan algun euronacionalisme augmenta la pressió impulsat per la crisi econòmica mundial.
D'altra banda, les programacions no s'han normalitzat. És a dir, no es representa la diversitat que hi ha als carrers en els programes de debats, entrevistes o fins i tot en les sèries de ficció. L'aparició de la població estrangera en els mitjans es deu, sobretot, al seu origen o a la seva trajectòria migratòria. Tot i aquest fet, en els últims anys han sorgit una sèrie d'iniciatives que miren d'explicar el fenomen de la immigració i la diversitat social. Prova d'això és l'aparició de programes com Karakia i D'aquíd'allà (Canal 33), Tot un món (TV3), Mosaic (Catalunya Ràdio), Els nous catalans (RTVE), Infosidiomes (BTV) o Pati Latino (Xarxa de Televisions Locals).
Diversitat d'actituds
Quan parlem d'immigració o de població estrangera ens referim a un ampli conjunt de persones d'orígens, cultures i llengües diverses. Per tant, no hi ha un comportament uniforme del col·lectiu, i menys de cara als mitjans de comunicació. L'actitud que tenen ve determinada per l'edat, nivell d'estudis, gènere, fase del cicle migratori, coneixement de l'idioma vehicular, accés a les xarxes d'informació, procedència... Per exemple, els africans i els asiàtics són els que més miren la televisió de fora amb antena parabòlica. Els llatinoamericans són els que més consumeixen televisió d'aquí. En general, se segueixen més els mitjans dels països d'origen que els d'aquí. Aquest fet no només es deu a raons lingüístiques sinó també a qüestions d'identificació amb la programació emesa.
Iniciatives per al canvi
La Televisió Pública Catalana (TVC) ha creat la Comissió de la Diversitat. Aquest òrgan té la funció d'analitzar i fer propostes encaminades a la normalització de la presència de la diversitat cultural i a millorar el tractament del fenomen de la immigració i de les persones immigrades. L'objectiu: que a la llarga es parli menys d'immigrants i més de ciutadans heterogenis, als quals els serveis públics, la ràdio i la televisió tenen l'obligació de fer visibles. Per això, entre altres accions proposen que la immigració es representi en els programes no només pel seu origen o per la seva trajectòria migratòria.
En els últims anys també s'han promogut jornades i seminaris dirigits a persones relacionades amb els mitjans de comunicació i a les associacions d'immigrants amb la finalitat de reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i transmissió de discursos. Cal destacar les jornades de formació impulsades per la CCMA (juny 2010 - Catalunya Ràdio i TVC) que pretenien facilitar instruments per millorar el tractament informatiu i social de la immigració.
Font: MDA
Camí cap a uns mitjans interculturals
20/10/2010
Marta Muixí Casaldàliga, periodista.
Els darrers deu anys s'han multiplicat els espais específics sobre diversitat cultural i immigració a les graelles de televisions i ràdios d'àmbit local i nacional. Gran part d'aquesta producció audiovisual està recollida al Fons Documental que tenim a disposició d'investigadors i professionals de la comunicació i que ja està conformat per més de 300 produccions audiovisuals comptant tots els capítols disponibles d'alguns programes de llarga trajectòria.
Entre els programes que hem recollit destaca la diversitat que hi trobem i que és una de les particularitats del Fons Documental. En primer lloc, alguns d'ells són produccions de televisions i ràdios mentre que altres són treballs d'associacions, productores i institucions catalanes. Divergeixen, també, pel que fa a les trajectòries: alguns dels programes recollits han estat a la graella només una temporada, altres s'han mantingut en antena durant moltes temporades i també hi trobem reportatges o documentals puntuals. D'altra banda, hi ha molta pluralitat pel que fa a l'enfocament des del qual tracten la diversitat cultural: des de l'àmbit gastronòmic, quotidià o de trajectòria de vida, entre altres.
Inicialment, aquests programes han tingut un paper fonamental per tal d'explicar a la població autòctona les realitats diverses que conflueixen dins de la catalogació d' "immigració" i trencar estereotips fonamentats en el desconeixement. Són espais en què les persones migrades prenen protagonisme i es presenta el fet migratori com una realitat enriquidora, defugint de les dinàmiques dels espais informatius en què, per la rutina pròpia de funcionament i les lògiques de selecció informativa, la immigració es presenta majoritàriament com un fet emminentment problemàtic o amenaçador. Tenint en compte que els discursos de rebuig a la diversitat cultural encara són presents, aquests espais encara són una eina útil per fomentar la convivència en la diversitat.
No obstant, deu anys més tard que Catalunya hagi esdevingut un país de migració és el moment de fer un pas més enllà i que la diversitat cultural no es redueixi a aquests espais específics si no que impregni les cadenes i emisores en tots els seus sentits. Les dades demogràfiques ens demostren que la immigració no és un fet conjuntural si no que és una realitat que ha transformat la societat catalana de manera estructural. Per tant, periodísticament també l'hem de tractar com a tal. I, amb aquest objectiu en ment, és important que la diversitat es visualitzi en tots els àmbits de la programació i que sigui una aposta de la direcció de les diferents cadenes i emissores catalanes.
Com a espectadors i consumidors dels mitjans de comunicació ens hem d'habituar a veure cares diverses a la pantalla i trobar-nos sèries de ficció, pel·lícules o documentals produïts en contextos culturals allunyats dels que estem familiaritzats. Només d'aquesta manera la nostra mirada a la pantalla madurarà i els mitjans es convertiran en espais de confluència de cultures, en espais d'interculturalitat.
Quan parlem de televisió intercultural parlem d'un canvi d'enfocament a nivell global. No es tracta de representar col·lectius de persones immigrades si no que es tracta que els mitjans de comunicació facin un esforç per tal d'integrar en tots els sentits totes les diversitats que conformen la societat catalana actual. Per tal de fer aquest exercici, és fonamental començar per integrar aquesta diversitat (en l'àmbit cultural, però també pel que fa al sexe, edat o condició socioeconòmica) en el si dels mitjans, és a dir, en les plantilles. D'aquesta manera el treball de traslladar la realitat diversa que conforma la nostra societat a la pantalla, els micròfons o les pàgines dels diaris i revistes es donarà amb total naturalitat.
Algunes assignatures pendents pel que fa a aquest aspecte són les tertúlies o les columnes dels diaris, espais que generen opinió i en què predomina clarament un prototip d'opinador i, per tant, un tipus molt determinat d'opinions. Totes les persones tenim reflexions al voltant de l'actualitat política, econòmica i social i el fet que les persones que tenen un espai habitual on expressar-la fossin diverses seria molt enriquidor per tal de presentar espais d'opinió plurals.
La meta dels mitjans interculturals és que els mitjans esdevinguin espais on no hi hagi una dominància tan clara d'un model cultural i on conflueixin amb dinamisme i naturalitat diverses concepcions culturals. El camí cap a uns mitjans que absorveixin intrínsecament la diversitat cultural serà llarg, però tots els passos que anem realitzant ens aniran apropant a aquest objectiu.
Font: MDA
Cal donar més protagonisme al paper de les dones quan es parla de cooperació i desenvolupament
28/06/2010
Júlia López, Associació Món Comunicació.
"Tot i que falta molt camí per recórrer, cal reconèixer que la presència de les dones en les informacions sobre cooperació, en els darrers anys ha augmentat, i això està canviant gràcies al dels diferents actors de la cooperació, ONGD's i administracions públiques". Aquesta visió optimista la va transmetre a al taula David Minoves, director general de Cooperació al desenvolupament i Acció Humanitària, que va informar de l'aprovació per part del govern català del nou Pla Director de la Cooperació catalana 2011-2014 i va comentar que. "malgrat que es temia una retallada sensible del pressupost de cooperació per la crisi, cal subratllar que ben al contrari, es proposa un augment considerable. Estem davant d'un pla ambiciós i de futur, que només necessita per la seva aplicació de l'aprovació al Parlament català".
Superar el tractament informatiu "victimista" de les dones
Marta Macias, directora de la Fundació Ajuda en Acció a Catalunya i Balears va obrir l'acte remarcant la importància del debat i la reflexió conjunta entre els MMCC i els diferents actors de la cooperació al desenvolupament, i va convidar als participants ¡a analitzar de quina manera alguns mitjans de comunicació representen les dones i las relacions de gènere
L'informe "Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació", centra la seva primera part en l'estudi dels diferents enfocaments de desenvolupament amb perspectiva de gènere, la segona part es dedica a elaborar 5 eixos d'anàlisi que contribueixen a l'examen d'alguns exemples de representació de la cooperació internacional en la premsa escrita, en la televisió i en la ràdio. (Secció + cooperació del diari Avui, el reportatge "Haití: hora zero" del 30 minuts, i el programa Solidaris de Catalunya Ràdio)
Eduard Sanjuan, director del programa setmanal de TV3 30 minuts, va explicar perquè el reportatge analitzat sobre Haití donava un veritable protagonisme a les dones: "el nostre programa ens permet una certa reflexió - i ens vam adonar que en la informació diària el paper de les dones quedava ocult o les exposava només com a víctimes, i estava clar que les que estaven traient a la seva comunitat i les seves famílies endavant, ja des de l'inici dels terratrèmols, eren grups de dones organitzades". Rita Marzoa, directora del programa de ràdio Solidaris va agrair la menció positiva del programa que dirigeix a Catalunya Ràdio, i va comentar que resultava difícil, en el marc de la inèrcia diària del treball i de la manca de temps, aturar-se a pensar en el paper de les dones i ressaltar-ho. D'altra banda, l'informe, que jutja molt durament l'absència de les dones en la majoria dels mitjans, també destaca com a exemple positiu la secció setmanal de "Cooperació", de doble pàgina al diari Avui, i es va felicitar a les periodistes responsables de la mateixa, encara que cap d'elles va poder assistir a aquesta taula de debat.
Més perspectiva de gènere en totes les informacions
Segons Elvira Altés, professora i investigadora de gènere: "cal superar la idea de que perspectiva de gènere és publicar més notícies de dones malgrat que també les seves accions mereixin una major presència -subratllava, però, que el que cal preguntar-se davant de cada notícia és com afecta a homes i dones. La perspectiva de gènere representa l'eix central en el progrés cap a una comunicació que compleixi amb els objectius d'informar, generar opinió i remoure consciències ". Segons ella, és necessari identificar els elements claus en l'estructura de les relacions desiguals de poder i, en conseqüència, cercar informació entre les dones, i preguntar-les sobre tots els assumptes informatius. Pel que fa a la cooperació, Silvia Galià, responsable de premsa de la FECONG (Federació d'ONGD), remarcava que "es tracta d'informar i comunicar sobre cooperació al desenvolupament des d'una visió positiva i més igualitària, tot fent una major pedagogia entre periodistes i mitjans sobre el treball i resultats de la cooperació en clau femenina ".
Eva Peruga, defensora Igualtat d'El Periódico de Catalunya, va expressar que en el mitjans corren mals temps per a la cooperació i la solidaritat: "Vivim un moment polític i econòmic complicat, i la perspectiva de gènere no és una prioritat. Es dóna més importància a temes polèmics com el burka, que les pròpies dones que els fan servir... Segons ella "tot té un component d'espectacle, i sembla que ens interessi més la" pornografia de la pobresa" que conèixer les causes o aportar solucions. Segons ella, l'única manera d'avançar és "fer lobby i pressionar per tal que s'introdueixin en els mitjans altres mirades, i altres temes".
Tant les i els professionals de la informació com l'àmplia representació del món de la comunicació i les ONGD, van estar d'acord que "la inclusió de la mirada, el treball i les propostes de les dones ens porta una informació més rica i inclusiva, en la qual la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere sigui una realitat ". "És a dir - en paraules d'Esther Fernández, directora d'incidència social de TV3- en donar una imatge més completa i menys estereotipada que permet crear un pont entre diferents realitats en el món i deixar de reforçar idees preconcebudes i discriminatòries". Per la seva banda Gemma Lienas, escriptora i feminista, que publica un article d'opinió setmanal a El País, es va mostrar una mica escèptica i va comentar que segueix sent molt difícil aconseguir una veritable atenció dels mitjans tradicionals, "i no obstant això tenim el camp de les noves tecnologies al nostre abast. Cal seguir impulsant mitjans alternatius, blocs, augmentar la nostra presència a les xarxes socials d'Internet, perquè s'ha d'arribar al públic més jove. Sabem que la joventut ja no busca la informació en mitjans impresos ni a les cadenes de televisió, sinó en els espais interactius d'Internet, en fòrums i també a la ràdio"
A l'acabament del debat es va llegir un informe de "Recomanacions" consensuat entre Ajuda en Acció i Intered, dirigit a periodistes, mitjans de comunicació i representants d'ONGD.
Font: MDA
El tractament mediàtic de la diversitat, a les aules de secundària: el material Diversitac
03/06/2010
Enric Prats
Professor de Pedagogia (Universitat de Barcelona)
Nicolás Lorite
Professor de Comunicació Audiovisual (Universitat Autònoma de Barcelona)
La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, juntament amb el Departament d'Educació, estan promovent, des de 2007, l'elaboració del material educatiu Diversitac, dirigit a tot l'alumnat d'educació secundària. L'objectiu del material és desenvolupar una posició crítica dels joves de secundària sobre el tractament mediàtic del fenomen migratori, per mitjà de tres tipus de competències: d'educació en valors i per a la ciutadana; d'educació en comunicació audiovisual, i d'ús de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC).
En l'elaboració del material han intervingut tres grups de recerca universitaris, especialistes respectivament en cada un dels àmbits de competències esmentats: GREM, de la Universitat de Barcelona; MIGRACOM, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ESBRINA, de la Universitat de Barcelona.
El projecte Diversitac es basa en una metodologia didàctica que se centra en l'activitat de l'alumnat i presenta les característiques següents:
- Una metodologia d'indagació i recerca, amb el suport de la producció audiovisual informativa, de ficció i de diferents mitjans, per tal de desenvolupar el pensament crític i la capacitat investigadora dels nois i les noies, en un entorn de treball que ja comença a resultar familiar per al professorat i també per a l'alumnat, com és el de les eines en web 2.0.
- Una metodologia col·laborativa, que fomenta la participació i el desenvolupament d'estratègies de treball en equip entre l'alumnat, amb rols diversos, propis de la producció audiovisual i periodística, i tenint en compte les possibles desigualtats dels alumnes quant a nivell de competència lingüística, informàtica, etc., i també amb la possibilitat de dur a terme activitats entre centres educatius.
- Una metodologia activa, que tot aprofitant les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, desenvolupa les competències de l'alumnat perquè esdevingui un comunicador democràtic i creatiu de les seves realitzacions audiovisuals.
- Una metodologia constructivista que, per mitjà de les produccions textuals, visuals, sonores i audiovisuals genuïnes que generen els nois i noies, fomenta la recerca interactiva i la construcció de coneixement. Es tracta de fomentar propostes audiovisuals alternatives de qualitat, en la línia dels manuals d'estil que promou el CAC i la Mesa per la Diversitat en l'Audiovisual.
Fins al moment, s'han preparat sis unitats de treball, amb els temes següents:
- Arribades per mar
- Símbols identitaris
- Prejudicis i estereotips
- Mercat laboral
- Oci i temps lliure
- Malalties mediàtiques
En cada unitat de treball, el procés d'aprenentatge es presenta en dues fases. Abans però, es presenta un estímul audiovisual (notícia, breu reportatge, curts cinematogràfics, espots publicitaris, còmics, fotos, etc.) que ha de servir per motivar sobre el tema i sobre el suport físic que es vol treballar. A partir d'aquest estímul, la unitat presenta la tasca final que haurà de fer l'alumne, sempre com a producte d'un treball en equip. En aquest moment, l'aprenentatge s'organitza en dues fases.
En la primera fase, d'anàlisi, es presenten un seguit d'activitats per aprofundir en el coneixement conceptual del tema (en el tema d'arribades per mar, per exemple, s'estudien dades demogràfiques i de moviments migratoris), per tal que l'alumnat disposi dels elements suficients per abordar la segona fase. De fet, la primera fase pretén una presa de posició per part de l'alumnat sobre el tractament mediàtic del fenomen estudiat i despertar-lo la inquietud per realitzar produccions audiovisuals alternatives i de qualitat. Així, a la segona fase, de producció, s'agrupa l'alumnat en equips de treball, on cada un dels membres adopta un rol especialista, semblant als que es posen en pràctica en la producció audiovisual (documentació, redacció, etc.) i segons el producte final (expert en imatge, expert en text, expert en documentació, etc.). Cada un dels "experts" aporta la seva part en l'elaboració del producte final; de manera alternativa, segons el nivell tècnic de coneixements, el professorat pot optar per fer una sessió prèvia amb cada grup d'experts, per tal d'assegurar un domini suficient de la seva àrea d'expertesa. Els equips interdisciplinaris decideixen autònomament les seves propostes i les presenten a la resta de la classe, bé per mitjà d'un espai col·laboratiu (wiki, blog) bé directament a classe. El material proposa que les presentacions es pengin en espais col·laboratius per intentar que també altres centres educatius hi participin i facin créixer les propostes. L'activitat es tanca amb una proposta autoavaluativa, individual i de grup, per tal d'assegurar uns mínims aprenentatges.
En tot moment, el paper del professorat és de facilitar el procés d'aprenentatge, tot orientant l'alumnat en cada un dels moments del procés, especialment en la part on els continguts puguin presentar una certa dificultat. Entenem que les propostes presentades han de ser contextualitzades segons les característiques de cada classe, el moment del curs i sobretot l'actualitat mediàtica de cada moment. Els materials es troben disponibles a la xarxa de recursos educatius del Departament d'Educació (XTEC): http://phobos.xtec.cat/pctac/diversitac
Font: MDA
Normalitzar la diversitat
01/06/2010
Carles Solà i Serra, Director de Tot un món i vicepresident de la Mesa.
Televisió de Catalunya és dels mitjans que més han treballat el canvi de les rutines de treball i ha fet un procés d'adaptació a aquesta nova realitat social. Una de les primeres experiències en el tractament de la diversitat cultural va ser el programa Karakia. Des de l'octubre de 2001 i durant nou temporades, el programa ha apropat a l'audiència la realitat de comunitats d'immigrants d'uns 160 països a través de la gastronomia.
L'any 2004, es va incorporar a la programació de TV3, Tot un món. El programa de la immigració de TV3 ha tingut la voluntat d'explicar a l'audiència el perquè i com es produïen els processos migratoris i quines conseqüències estaven tenint en la societat catalana. En sis temporades, Tot un món ha intentat apropar-se a la realitat social i cultural dels immigrants, trencant tòpics i estereotips i, sobretot, escoltant les seves opinions. A aquests dos espais podríem afegir-hi noms de programes com Un lloc estrany, 10 cites, No tòpic, Jugamón...
Per aquest costat podríem dir que l'aportació de la televisió pública catalana a la difusió de la nova realitat social i els valors positius que comporten la immigració i la diversitat cultural ha estat a l'altura del que es considera que ens toca fer com a servei públic. Però les rutines de treball d'algunes àrees del mitjà encara tenen dèficits en el tractament d'aquesta temàtica i són, en conjunt, francament millorables. Per citar-ne només algunes, parlarem d'un enfocament temàtic en el qual, en general, persisteix el tòpic i l'estereotip i una visió etnocentrista, que no permet un tractament amb una òptica més àmplia i més ajustada a la realitat. Massa sovint encara ens trobem amb notícies en què, malgrat que els protagonistes són persones immigrants, es parla d'ells sense sentir la seva veu o sense tenir en compte les organitzacions que els representen.
En el llenguatge que fem servir encara s'escapen paraules com "il·legal", "allau", "arribada massiva", o se cita l'origen de les persones que han intervingut en fets delictius quan no és rellevant per a la informació, per posar alguns exemples.
La preocupació per la persistència d'aquests dèficits i amb l'intent de normalitzar la presència de la nova població de Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio van constituir unes Comissions de la Diversitat que han emprès accions encaminades a formar els professionals d'aquests mitjans per superar visions estereotipades i treballar amb més coneixement sobre les noves realitats culturals i socials.
En aquests moments de crisi econòmica i social és encara més important, si cal, vetllar per evitar informacions que puguin culpabilitzar o assenyalar el col·lectiu d'immigrants com a responsable o factor de la falta de treball, atribuir-los l'augment de l'activitat delictiva o parlar-ne només en termes estadístics sense atendre les històries personals, molts cops dramàtiques, que acompanyen l'atur, els problemes de subsistència, d'habitatge o el retorn als països d'origen. És per això que programes com Karakia i Tot un món i la mateixa Comissió de la Diversitat han de continuar fent les seves aportacions per aconseguir la normalització de la presència de la nova diversitat social i cultural de Catalunya en els nostres mitjans.
Font: MDA
Escola multicultural
19/05/2010
Laura Muñoz, Psicòloga. Barcelona, maig 2010.
En les últimes dècades, Espanya i Europa s'han convertit en destinació d'immigració de milions d'estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística. Segons dades de Eurostat del 2008, Espanya és el segon país europeu amb més estrangers (5,3 milions) i el primer en percentatge d'estrangers sobre la població total (11,6%). Per altra banda, Espanya, Itàlia i Regne Unit han rebut el 75% de la immigració europea d'aquest segle, i Espanya és actualment el país receptor d'un de cada tres immigrants. Aquest creixement en la taxa d'immigració converteix la integració dels nouvinguts en un dels principals reptes per a polítics i ciutadans.
Potser el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l'escola, i en l'actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l'escola sorgeix com un entorn privilegiat per a l'acostament entre cultures i l'enriquiment que suposa per a l'alumnat. Referent a això, Ángel Gabilondo, ministre d'Educació d'Espanya, sosté que avui és clau trobar una oportunitat de creixement en la diferència i una «riquesa extraordinària» en la interculturalitat, ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors. D'aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en general a les aules com un fet enriquidor per a l'educació de l'alumnat, entesa com un procés integral que inclou no tan sols l'adquisició de coneixements, sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra societat actual considerablement fluctuant i diversa.
Tot i això, per a aprofitar realment les potencialitats de la diversitat cultural a les aules és necessari anticipar-se a les necessitats i reptes que comporta. Professorat i comunitat escolar en general han manifestat un interès creixent pel fenomen de la diversitat cultural a l'escola i demanen noves estratègies per a afrontar la nova realitat de les aules. Si bé les administracions estatals i autonòmiques mostren una gran sensibilitat pel que fa a la multiculturalitat als centres educatius, encara fan falta eines concretes que contribueixin a gestionar dia a dia els centres educatius.
Com assenyala Carlos López Cortines, secretari general de la Federació d'Ensenyament d'UGT, amb l'arribada de la immigració es va produir un replantejament del nostre sistema educatiu i va sorgir un nou interès per renovar metodologies, més d'acord amb aquesta realitat. Fa tot just deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la integració de l'alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. L'enfocament actual, però, pretén abandonar aquestes mesures específiques «dirigides a un col·lectiu concret, i basades en la teoria del dèficit, sense tenir en compte les individualitats» i anar més enllà, plantejant la diversitat com una potencialitat i defensant la capacitat de l'escola com a agent de canvi, no solament de l'alumnat, sinó de la societat en la qual es troba inserida.
Recentment han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament de l'educació a les escoles espanyoles partint d'una perspectiva multicultural. Una possible intervenció davant l'heterogeneïtat cultural en els centres educatius passa per fomentar l'autonomia de la comunitat educativa del centre. D'aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a les demandes de l'entorn, com ara projectes que serveixin per a la gestió de la diversitat en l'alumnat.
En altre ordre de coses, autors com Fernando Trujillo, de la Universitat de Granada, assenyalen la rellevància de fomentar la inclusió d'un projecte lingüístic de centre dintre el Projecte Educatiu de Centre (PEC). Trujillo assenyala que la sola competència en comunicació lingüística explica per si mateixa bona part dels resultats escolars dels estudiants, i la incidència de destreses com la lectura o la comprensió oral determinen el grau d'èxit dels escolars, cosa que situa la creació d'un projecte lingüístic com una necessitat clau per a la millora del rendiment en centres amb alumnat multilingüe. Amb aquest objectiu, proposa afavorir la trobada de professorat d'un mateix centre i de centres diferents per a l'elaboració del Projecte Lingüístic de Centre i la difusió d'experiències i bones pràctiques, així com la creació de vies de participació de les famílies i de convocatòries específiques per a la investigació i el disseny de propostes curriculars i de materials educatius vinculats al Projecte Lingüístic de Centre.
Així mateix, altres propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles plantegen l'ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el foment d'una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge social i cultural, o l'avaluació de l'actuació dels centres educatius i el professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.
En definitiva, l'arribada a les escoles d'alumnes d'orígens diferents i les seves famílies ha aportat al sistema educatiu l'entrada de nous valors i ha servit de motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant d'aquesta realitat se centrava en l'atenció a la diversitat, potser ha arribat el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i alumnat en aquest procés de canvi.
Font: Àmbit maria corral d'investigació i difusió
Els vídeos propagandístics dels partits polítics adreçats als col·lectius d'immigrants catalans
04/05/2010
Alexis Cumberbatch, coordinador de l'Institut de Comunicació Intercultural de Catalunya (ICICAT).
La política catalana es troba en una situació de permanent canvi, després dels vint-i-tres anys de l'era del pujolisme, representada per les dues legislatures de coalició d'esquerres i catalanista, i de la creixent irrupció en els darrers anys de diverses corrents ideològiques que han cristal·litzat en nous partits enfrontant-se al model tradicional bipartidista imperfecte de l'Estat espanyol i multipartidista en el cas de Catalunya. Aquesta fragmentació política també té el seu referent en la societat catalana cada cop més diversa, complexa, formada per una gran heterogeneïtat de cultures que acaben composant una Catalunya originada per la suma de diversos microcosmos. Si s'ajunten aquests dos fenòmens, el del món polític per una part, on actualment és focus de diversos casos de corrupció, i per l'altre, el d'una societat catalana afeblida i immersa en la pitjor crisi econòmica des de l'any 1993, situació aprofitada des de diversos sectors per remarcar l'alt grau de comunitats immigrades a Catalunya si es compara amb els índex d'altres zones del territori espanyol. El resultat d'aquesta situació és el de la desafecció ciutadana i descrèdit dels valors ètics. Dins d'aquest contexte, es podria intuir que les properes cites electorals al Parlament de Catalunya d'aquesta tardor i de les municipals de l'any vinent donaran una resposta, per part de la societat amb dret de vot, de com és i de com vol que sigui la seva Catalunya a curt i mig termini. Si es focalitza l'atenció a la campanya política de les anteriors eleccions municipals de 2007, es pot observar que hi ha alguns temes que generen controvèrsia en un determinat moment, com és el cas d'una crisi alimentària, però que desapareix sobtadament mesos després d'ocupar portades de les capçaleres de referència. Destacable és, en canvi, que el cicle del tema de la immigració continua despertant, encara en aquesta legislatura, un protagonisme clau dins de les preocupacions de la ciutadania. Si en aquella cita electoral es volia acotar exclusivament el fenomen de la immigració amb tota la seva problemàtica en poblacions i en fets aïllats molts concrets, contextualitzats on la pressió de la immigració és més alta, com són el casos de les poblacions de Vic, Salt o Badalona. Anys més tard aquesta inquietud, segons les diverses enquestes d'opinió, no només ha augmentat en aquests nuclis urbans sinó que s'ha exportat cap a altres poblacions i amb la novetat destacable d'arribar a afectar lleugerament el rerefons del discurs ideològic a formacions polítiques sense cap sospita xenòfoba com són CiU o el PSC. Aquesta situació de convulsió veïnal es pot apreciar amb els debats suscitats tant en els consistoris de Vic com el de Salt amb una manera de gestionar la crisi radicalment diferent. Des de la perspectiva de l'Ajuntament de Salt es va gestionar les denúncies dels ciutadans sobre l'inseguretat majoritàriament sobre un barri en concret, on els musulmans són majoria, arribant a l'escenificació d'un consens entre els "immigrants" i del conjunt de la població a través dels seus òrgans de representació al consistori de Salt de la mà de l'alcaldessa Iolanda Pineda. En canvi, l'Ajuntament de Vic ha volgut solucionar la situació d'irregularitat en la què es troben alguns nouvinguts amb una mesura polèmica consistent en denegar el padró als immigrant amb les conseqüències adverses que origina a la sanitat pública i a l'escolarització dels seus infants. Finalment des del PSOE ha instat a l'alcalde viguetà a desistir de la seva actitud. A aquest debat s'ha afegit també els darrers dies el Partit Popular de Badalona amb un pamflet que està creant controvèrsia en el que es rebutja als gitanos romanesos.
Precisament la campanya electoral del PP de Badalona, una formació política que pertany al Partit Popular a nivell estatal, es va centrar principalment en els problemes de convivència que existeix amb la població immigrada mitjançant un vídeo de propaganda política anomenat "7 minutos", on es descriu la situació paupèrrima en què es troba la localitat badalonina com a conseqüència de polítiques errònies segons la seva visió. L'audiovisual, distribuït per canals alternatius a la televisió com és la plataforma Youtube a través d'internet, es va difondre per totes les xarxes socials ràpidament. El vídeo mostra una sèrie de fragments d'entrevistes d'un reporter realitzades a una mostra de badalonins a peu de carrer descontents de la gran quantitat d'immigrants àrabs que hi ha, de la degradació i de l'augment de robatoris als barris; mostrant-se en contra del projecte de construcció d'una mesquita en terreny públic i defensant l'eliminació de totes les ajudes dels col·lectius estrangers a favor dels autòctons.
En una societat democràtica es poden defensar totes les postures ideològiques perquè això és el que ha fet que moltes persones se sentin representades per l'àmplia oferta política que existeix al Parlament de Catalunya. El que si podria plantejar seriosos dubtes és el fet d'agitar a les masses amb missatges persuasius demagògics i en alguns casos, fins i tot, irresponsables com en el cas de les consignes emeses des de les files de la Plataforma x Catalunya (PxC). La popularitat que estan adquirint algunes de les consignes que defensa aquesta formació qüestiona les polítiques dels grans partits de govern de que alguna cosa no s'ha realitzat de manera correcte. S'ha volgut simplificar en excés els temes claus que garanteixen la convivència sense abordar-los detingudament per garantir la cohesió social de Catalunya.
La campanya política a la Generalitat de Catalunya 2010 i sobretot les eleccions municipals 2011 poden marcar un abans i un després en l'imaginari col·lectiu català pel que fa al debat sobre el fenomen migratori i més si partits minoritaris són emulats per les grans forces polítiques.
Entitats com l'Institut de Comunicació Intercultural de Catalunya (ICICAT), conseqüents amb l'evolució que estan experimentant els discursos dels partits polítics en relació al fenomen migratori, amb les noves preocupacions de la societat civil i amb l'evolució de les formes de propagació d'aquests missatges a través de nous canals de comunicació com les xarxes socials i de nous grups de pressió ha endegat una nova línia d'investigació per tal d'estudiar la gestió de la campanya propagandística dels partits polítics en les dues properes cites electorals que hi haurà a Catalunya.
Font: MDA
Comissions de la diversitat: camí de la normalitat
16/03/10
Carles Solà i Serra, director de Tot un món i membre de la Comissió de la Diversitat de TV3.
Des de fa quatre anys existeix a TVC la Comissió de la Diversitat. Amb aquest nom es reuneixen periòdicament, responsables de totes les àrees de la televisió, per analitzar i fer propostes encaminades a la normalització de la presència de la diversitat cultural i a un millor tractament del fenomen de la immigració i de les persones immigrades.
La Comissió de la Diversitat va néixer de la voluntat de l'àrea de Nous Formats i el programa Tot un món, de crear un organisme transversal que reflexionés al voltant del tractament de les temàtiques relacionades amb la immigració i la diversitat cultural, quin llenguatge s'utilitzava, l'escrit i l'audiovisual, i quines conseqüències tenia en l'audiència del canal i la societat en general. De la mateixa manera es tractava de fer propostes encaminades a fer més visible la diversitat de la societat catalana i a normalitzar la presència dels nous ciutadans catalans, fos quin fos el seu origen, en la programació de la cadena.
La Comissió està creant una base de dades de persones procedents de la immigració més recent, per facilitar als programes i a les àrees de l'empresa, informació sobre possibles, entrevistables, participants en debats, especialistes en diferents disciplines, així com actors, i persones formades en l'àmbit del periodisme i els audiovisuals.
Però les accions de la Comissió de la Diversitat, només tenen sentit si formen part d'un projecte més global, amb una línia traçada i amb uns objectius a mig i a llarg termini. L'experiència de la Comissió em permet afirmar que la diversitat cultural és una de les preocupacions de TV3 i, per tant, forma part de la seva política d'empresa. Ja fa deu anys que la televisió nacional de Catalunya produeix un seguit de programes destinats a explicar a l'audiència, el fenomen de la immigració i la diversitat cultural. Karakia, Tot un món, Un lloc estrany, No tòpic, 10 cites, Jugamón, són exemples d'espais que han donat a conèixer diferents aspectes d'una societat catalana més complexa i diversa que mai. Aquests i altres programes i reportatges fets sobre aquestes temàtiques, tenen un paper important en la divulgació de la diversitat cultural i ajuden a combatre tòpics i estereotips sobre la immigració. Però si la presència normalitzada de les persones immigrades i de les seves cultures es reduís a aquests programes, no estaríem acomplint amb els principis fundacionals de Televisió de Catalunya ni els de la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals i, per tant, deixaríem de fer el paper que ens pertoca com a servei públic que som. Per això és tan important que els continguts dels programes que configuren la graella dels nostres canals, tinguin en compte els set milions i mig de persones que viuen a Catalunya. Aquesta és la principal motivació que empeny l'acció de la Comissió de la Diversitat de TV3 i la més recentment constituïda a Catalunya Ràdio i en aquesta feina hi esmerçarem els esforços que siguin necessaris per aconseguir els objectius que ens hem proposat.
Font: MDA
